.jpg)
↧
Bones Festes i Feliç any 2014
↧
[27-01-2014] – Conferència «Una dama de l'alta noblesa catalana: Sanxa Eiximeniç de Cabrera i les arts» a càrrec del Dr.Joan Valero
El passat dilluns 27 de gener de 2014 a les 19.00 hores ,a la sala Nicolau d’Olwer de l'Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona) va tenir lloc la conferència del cicle Promoció artística femenina a la Corona d'Aragó baixmedieval,
.jpg)
.jpg)
↧
↧
[03-02-2014] – Lectura dramatitzada «A ca l’Antiquari» de Santiago Rusiñol a càrrec de Cornucòpies Teatre
El dilluns dia 3 de Febrer de 2014, va tenir lloc a la sala Joan Coromines de l’Insitut d’Estudis Catalans la lectura dramatitzada del Sainet en 1 acte de Santiago Rusiñol: «A ca l’Antiquari». Amb aquest acte, promogut per Amics de l’Art Romànic i presentat per Sandra Cabrespina una de les seves codirectores, s’ha volgut recuperar aquesta peça que es publicar el 1917, poc abans del seu gran èxit amb L’Auca del Sr. Esteve i que es va representar al teatre Novedades el 6 de febrer de 1917. No és pas una de les seves obres més conegudes i mereixia ser recuperada. Plena d’humor i ironia, aquesta obra s’ocupa del món del col·leccionisme fent un retrat dels drapaires esdevinguts antiquaris, dels “coneixedors” fanàtics de l’art d’un o altre segle, del valor de la pols o del corc, d’estafadors més o menys entranyables i d’algun artista mort de gana.
L'obra teatral de Santiago Rusiñol és una part important de la seva creació literària. Com a dramaturg va contribuir a la construcció de la cultura catalana de la modernitat gràcies a la mirada crítica i distanciada que proporciona sobre la societat coetània i a la seva construcció de la imatge de l'artista modern, de la qual ell és paradigma. De fet, Rusiñol es pot considerar com el gran renovador teatral en tant que introductor de les novetats parisenques per superar la concepció que es tenia del teatre a Catalunya, on les obres no havien aconseguit anar més enllà del costumisme més localista i on el teatre era vist com un mer entreteniment i espai de trobada per fomentar les relacions socials.
Sota el nom de Cornucòpies Teatre, s’apleguen un grup d’artistes maresmencs de trajectòries diverses, actors aficionats que hi posen tot l’esforç, la il·lusió i la professionalitat per donar una versió digna, entenedora i divertida de l’obra del genial autor.
El repartiment va ser el següent:
SRA. DIONISSIA: Montse Masó
CLARETA: Candi Pérez
SR. SEBASTIÀ: Josep Gargallo
ISIDRET: Jordi Porta
SR. PEDROL: Pep Fité
SR. RIFÀ: Miquel Esquerra
SR. MUNTANER: Francesc Jordán
SR. PALAU:
SR. BARÓ: Boi Pera
LOCAL D’ASSAIG CEDIT PER Ernest Paletilla.
DIRECCIÓ: Sandra Cabrespina i Montse Masó
![]()
 |
| Sandra Cabrespina, codirectora de Cornucòpies teatre presentant l'obra |
 |
| D’esquerra a dreta: Montse Masó; Josep Gargallo; Candi Pérez; Jordi Porta; Pep Fité; Boi Pera; Miquel Esquerra; Francesc Jordán |
 |
| Drets d’esquerra a dreta: Candi Pérez; Josep Gargallo; Montse Masó i assegut Jordi Porta |
 |
| D’esquerra a dreta: Boi Pera; Montse Masó; Miquel Esquerra; Pep Fité i Francesc Jordán |
↧
[10-02-2014] – Conferència «El vestit cortesà» a càrrec de Rosa M. Martín
↧
[20-02-2014] – Conferència «Il medioevo sardo, gli ordini monastici benedettini e il romanico» a càrrec de Roberto Lai.
El dijous 20 de febrer de 2014 a les 19.00 hores va tenir lloc la conferència del cicle El Romànic a l’Abast, «Il medioevo sardo, gli ordini monastici benedettini e il romanico» a càrrec del Sr. Roberto Lai, historiador de la Sardenya medieval, a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans. Lai va iniciar la conferència, que va estar presentada per Joaquim Graupera i traduïda de l’italià per Rosa Maria Martin, parlant dels punts en comú de les cultures de la Sardenya i de Catalunya.
A l’alta edat mitjana, Sardenya estava sota l’orbita bizantina després que els vàndals van ser derrotats pels exèrcits de Justinià I manats pel general Belisari en la batalla de Tricamaro l’any 533. Roberto Lai va deixar clar que la intenció musulmana d’incorporar l’illa a la seva zona d’influència amb diverses incursions fallides com la del 705, va esdevenir la principal causa per la penetració del poder del papat a l’illa ajudat per les forces pisanes i genoveses. Per establir aquest control, que allunyés el perill musulmà i que imposés el ritual llatí envers el grec-bizantí, el papat va facilitar l’arribada a l’illa d’una sèrie d’ordes monàstiques que van ser les responsables de la introducció de l’art romànic a Sardenya.
Les ordes monàstiques que repoblaren l’illa van ser la dels benedictins provinents de Montecassino, la dels camaldulencs i la dels cistercencs. Roberto Lai va comentar que la penetració del romànic a Sardenya es va fer de forma lenta i no de forma sobtada. A nivell arquitectònic els edificis ens mostren una gran influència toscana i llombarda cosa que apunta a l’arribada de mestres d’obres pisans i llombards (Lucca, Pisa, Pistoia...).
Dels edificis conservats en estil romànic a l’illa, en va destacar l’església parroquial de Sant Nicolau de Ottana (Província de Nuoro) antiga catedral documentada a partir dels 1112 i consagrada en el 1160. Va comentar que aquest edifici es va edificar sobre les restes d’un monestir grecobizanti. Una altra edifici destacat va ser el de Sant Gavino de Porto Torres que té la particularitat de tenir tres naus i dos àbsides que segons Roberto s’ha d’entendre també per la influència paleocristiana i bizantina provinent del nord d’Àfrica de la zona de Cartago (Tunísia). En aquest sentit va destacar la fortalesa del passat grecobizanti, molt present a l’església amb exemples com e de les esglésies de Sant Sadurní de Càller i Santa Sabina de Silanus a més de la presència d’advocacions com Sant Basili, Santa Guderina, entre altres que testen aquest passat.
Roberto Lai va destacar també que l’empremta pisana i genovesa va anar apagant-se vers el 1200 a partir del creixent poder de la corona catalano-aragonesa a la mediterrània. Finalment a la fi del segle XIII el papa Bonifaci VIII va establir definitivament que Sardenya passés a l’àrea d’influència de la Corona d'Aragó, formalitzant-se la cessió l'any 1324, quan el llavors infant Alfons IV d'Aragó, futur Alfons «el Benigne», es va fer càrrec del govern de l’illa durant els últims anys del regnat de Jaume II d'Aragó.
La presència dels catalans a l’illa es va fer per mitjà d’una política matrimonial de l’aristocràcia sarda amb membres de la noblesa catalana per afermar els nous lligams i va citar abastament l’exemple el cas del jutges d’Arborea. De tots ells va destacar a Hug I d'Arborea (senyor Hug II Ponç de Cervera o vescomte Hug II de Bas o Hug Poncet), nebot de Barisó I d'Arborea per part de la seva dona. En quant a la contribució cultural de la Corona catalano-aragonesa a Sardenya esmentà una colla de personatges que deixaren empremta a l’illa com Arnau Simó, bisbe de Ottana de l’orde dominicà, el qual figurava el 1351 en les fallides negociacions per casar Joan, hereu del comtat d'Empúries, amb una filla del difunt Joan de Randazzo. Traduí al català les històries de Justí. També va glosar la figura d’Antoni Ginebreda (Barcelona, s. XIV - 1394), religiós de l'orde dels predicadors, mestre en teologia i escriptor que completà la versió catalana del De consolatione philosophiae, de Boeci, iniciada per Pere Saplana i dedicada a l'infant Jaume de Mallorca, de qui fou confessor, la qual serví de base a l'edició castellana del 1488 i del 1493. Finalment esmentar la figura de Gaspar Torrella (València 1452- Roma 1520) el qual va treballar a la cort de Roderic de Borja, com a metge personal del cardenal, ja convertit en papa Alexandre VI, i posteriorment de Juli II. Va ser el promotor d’una pica baptismal encara conservada a la catedral de Càller.
El domini de la Corona d'Aragó es va perllongar fins al segle XVIII, mantenint a l'illa una relació estreta amb Catalunya malgrat l’adveniment de la monarquia hispànica amb el matrimoni de Ferran i Isabel.
Roberto Lai, al final de la conferència va obsequiar a AAR amb una sèrie de fotografies de les esglésies romàniques de Sardenya.
 |
| Aspecte general de la sala |
 |
| Rosa Maria Martin que participà com a traductora, Roberto Lai i Joaquim Graupera en el moment de la presentació del conferenciant |
 |
| Rosa Maria Martin que participà com a traductora i Roberto Lai en un moment de la conferència |
↧
↧
[24-02-2014] - «De belleza y piedad. Promociones de María de Castilla, reina de Aragón», a càrrec de la Dra. María del Carmen García Herrero
El dilluns 24 de febrer de 2014, a les 7 de la tarda, va tenir lloc la conferència, del cicle Promoció artística femenina a la Corona d'Aragó baixmedieval, «De belleza y piedad. Promociones de María de Castilla, reina de Aragón», a carrec de la Dra. María del Carmen García Herrero, de la Universitat de Saragossa, a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans. La Dra. María del Carmen García Herrero va explicar que la conferència presentaria unes pinzellades sobre promocions de la reina Maria de Castella, moltes procedents de documentació inèdita, especialment la correspondència de la reina, estudiada per la conferenciant.
Maria de Castella va néixer a Segòvia el 14 de setembre de 1401, filla gran de del rei Enric III de Castella i la princesa Caterina de Lancaster, va néixer el 14 de setembre de 1401. El 12 de juny de 1415 es va casar a la catedral de València amb l'infant Alfons d’Aragó, fill de Ferran d'Antequera i d’Elionor d'Alburquerque. El 1416 va esdevenir reina consort d’Aragó. Va morir a València el 4 d’octubre de 1458. No va tenir fills del seu matrimoni. En les moltes absències del seu marit, va ser Lloctinent de Catalunya, càrrec en el qual va morir. Va ser una reina i una lloctinent sàvia, prudent i perseverant, tal i com es va veure en la seva gestió ininterrompuda de Lloctinent des de 1431 a 1458, any de la mort del rei. En la seva correspondència queda palès que valorava molt “el bon seny”, que esmenta moltes vegades.
Va defensar i ajudar les persones que seguien una vida religiosa, retirada i de pietat, fossin o no claustrals. Va ajudar els ordes mendicants, especialment els renovats. Sentia una gran admiració per les dones que es retiraven del món, preferentment les no claustrals, terciàries i beates, va ajudar-ne moltes econòmicament. Demostració d’això és que, en el seu testament, va deixar 1.500 florins a cada monestir de dominics observants de Catalunya.
En les seva correspondència parla d’un obsequi de la seva cosina, la reina Isabel de Portugal, de dos sèries de tapissos que es teixirien a Borgonya. Una sobre el Goigs de la Mare de Déu i l’altra sobre la vida de Jesús. Agraeix el regal i demana que els tapissos siguin de devoció, que la Mare de Déu hi sigui representada com una beata, vestida com a “mulier religiosa”. La reina estava impregnada de les idees d’un corrent de religiositat baixmedieval per al qual la bellesa havia d’estar al servei de la pietat. La conferenciant va dir que suposava que els tapissos havien estat destinats a un convent de València, però actualment no se sap on són.
La reina tenia la voluntat de fundar institucions religioses i així ho va fer.
Les seves fundacions eren d’arquitectura molt simple, dons, a part d’embellir els llocs on eren la seva destinació era la de ser llocs de pietat i no de luxe. Entre les seves fundacions o promocions de convents ja fundats, destaca el Monestir d’observants de Santa Maria de Jesús a Saragossa. El Convent de sant Antoni de Barcelona. Va engrandir i embellir el de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Va fundar també el convent de clarisses de la Trinitat de València. Moltes de les seves fundacions són considerades en la documentació com a “fundacions del rei”, això va passar amb la Capella dels Corporals de Santa Maria de Daroca, de la qual la conferenciant va dir que havia trobat proves que era obra de la reina Maria.
L’inventari de la seva biblioteca, fet a la seva mort el 1458, recull molts llibres de pietat, entre els quals una còpia de la vida de Santa Caterina de Siena, del que havia demanat l’original a les monges dominiques de Barcelona el 1451 per a copiar-lo i amb la promesa de retornar-lo, tal i com va fer.
Tenia una important col·lecció de relíquies, motiu de la seva devoció. La més important i estimada de la reina, el “lignum crucis”, la va donar al Convent de la Trinitat de València, on va decidir de ser enterrada en una cantonada del claustre. No va voler l’enterrament reial a Poblet, si no en una de les fundacions que ella més estimava.
↧
[03-03-2014] - Debats sobre art medieval: «La nova presentació de la pintura romànica a Sant Climent de Taüll, estudis previs i realització»
El passat dilluns 3 de març de 2014, a les 19.00 hores, va tenir lloc el primer dels Debats sobre art medieval amb el títol «La nova presentació de la pintura romànica a Sant Climent de Taüll, estudis previs i realització». Desprès de la presentació de l'acte pel Dr. Joaquim Graupera per part d'AAR, hi van intervenir el Sr. Eduard Riu, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; el Sr. Jordi Camps, del MNAC; la Dra. Milagros Guardia (Ars Picta-Universitat de Barcelona) i la Dra. Imma Lorès (Ars Picta-Universitat de Lleida). L'acte va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines de l'Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona.
↧
INFORMACIÓ SORTIDA «Visita del Monestir de Sant Miquel del Fai i Sant Salvador de Breda».
- Lloc i hora de trobada en autocar: Ronda Universitat, entre plaça Universitat i carrer Balmes, a les 8 del matí.
- Lloc i hora de trobada en cotxe particular: A Sant Miquel del Fai, a la caseta de fusta on es venen les entrades, a les 10 del matí.
↧
[10-03-2014] – Conferència: « L’univers de la reina Elisenda de Montcada » a càrrec de la Dra. Francesca Español
El dilluns 10 de març del 2014 a la sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans, la Dra. Francesca Español impartí la conferència “L’univers de la reina Elisenda de Montcada” que forma part del Cicle: Promoció artística femenina a la Corona d’Aragó baixmedieval.
La reina Elisenda de Montcada és coneguda, entre d’altres obres, per ser la promotora del Monestir de Pedralbes.
A partir d’una vista aèria d’aquest monestir, la Dra. Español ens ha fet conèixer la dama de la noblesa que es convertí en reina (per relativament poc temps) i que acabà sent una vídua de rei de gran importància i influència.
Elisenda de Montcada ens ha estat presentada com una persona intel·ligent que va saber acompanyar el seu marit però, alhora, va saber cuidar d’ella i promocionar la seva família.
Per construir el monestir on pensava retirar-se va escollir un indret allunyat dels nuclis urbans (Barcelona, Sarrià) i per això va ser necessari construir dos monestirs: un de gran per a monges clarisses (que és el que coneixem actualment amb la mateixa funció) i l’anomenat “Conventet”, més petit, que estava destinat als franciscans que impartien els sagraments a les persones del monestir femení que hi vivien en clausura.
La Dra. Español ha fet notar que la unitat estilística de l’església indica, per una banda, un temps curt de construcció però, també, un finançament prou important per aconseguir-ho.
Un cop vídua, la reina es retirà a Pedralbes però no al monestir on les normes eren molt estrictes; es construí un palauet adossat al recinte monàstic des del qual podia seguir, a l’hora, amb la vida cortesana i amb la religiosa. Aquesta dualitat queda reflectida en la seva tomba. Va escollir una tomba de doble façana: una que dóna a l’altar major de l’església (tenia dret a fer-ho com a patrocinadora) i en la que la seva imatge apareix vestida com a reina i una segona façana que dóna al claustre i on la imatge de la reina apareix amb els hàbits de les clarisses.
La reina influí en la seva família per tal que fessin aportacions econòmiques que permetessin l’esplendor del monestir. Per això podem trobar-hi quantitat d’escuts de la noblesa catalana.
Fou en el segle XIX quan començà a patir un greu espoli de les seves pertinences que podem trobar repartides arreu del món.
Tota la conferència ha estat farcida de “petits parèntesis” en els quals la Dra. Español ens explicava com estava vertebrat un monestir, com vivien els nobles de l’època, com eren els oficis religiosos, com es traslladava el material per a la construcció,.....
Poden dir, doncs, que aquest monestir és la demostració més palpable de l’extraordinari paper que podien tenir les dames de la noblesa a l’època baixmedieval.
↧
↧
[16-03-2014] - «Visita del Monestir de Sant Miquel del Fai i Sant Salvador de Breda».
El passat diumenge, 16 de març de 2014 va tenir lloc la sortida als monuments medievals del Vallès Oriental i de la Selva amb la visita als monestirs de Sant Miquel del Fai i Sant Salvador de Breda.
↧
Nota important - Sortida Cardona
«Visita de Sant Vicenç de Cardona, la vila medieval i l’església parroquial (Sant Miquel)»
Lloc i hora de trobada en cotxe particular: A la plaça de sota l'església parroquial de Sant Miquel de Cardona davant del monument a Borrell II a les 10 del matí.
↧
[17-03-2014] – Conferència: « Joaquím Folch i Torres i els teixits medievals» a càrrec de la Sra. Rosa M. Martín
El passat dilluns, 17 de març de 2014, a les 19.00 hores, a la sala Nicolau d’Olwer de l'Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona), va tenir lloc la conferència del cicle El romànic a l’abast«Joaquím Folch i Torres i els teixits medievals» a càrrec de la Sra. Rosa M. Martín, historiadora dels tèxtils i de la indumentària i vicepresidenta d'AAR-IEC.Rosa Maria Martin va valorar al llarg de la conferència la importància de Joaquim Folch com a un dels primers historiadors que van tractar la història dels teixits a casa nostra. En aquest sentit hi va contribuir la seva formació ja que va estudiar a l'Escola Superior d'Arts i Indústries i Belles Arts entre el 1905 i el 1910 tenint com a professors a Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) i a Josep Pascó i Mensa (1855-1910) que el van influir en aquest sentit. A més, va tenir interès quan estava a la Junta de Museus de comprar la col·lecció de teixits d'aquest últim.
Rosa Maria Martin també va repassar l'activitat divulgadora de Joaquim Folch il·lustrant amb diversos exemples els escrits i publicacions que va dedicar al tema dels teixits. Entre altres caldria recordar les capçaleres de La Veu de Catalunya, la Gaceta de les Arts, l'Anuari d'estudis Catalans, el Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona, entre d'altres.
Com a membre de la Junta de Museus va revisar el fons de la biblioteca d'aquesta institució per tot allò que feia referència al tema tèxtil, continuant l'obra ja iniciada per Josep Pijoan i Soteras (1881-1963). També va viatjar, becat per la Junta, per les diverses col·leccions de museus europeus que disposaven de fons tèxtils (Londres, Lió...) per tal d'observar com estaven aquestes exposades, donant com a resultat final unes conclusions que van veure la llum en un informe publicat el 14 de juliol de 1914. En ell, va arribar a la conclusió que a Barcelona es disposava de la cinquena millor col·lecció tèxtil del món. Amb la inauguració del Museu a la ciutadella (1915) va condicionar una sala per mostrar els teixits i les arts decoratives.
Va exercir diversos càrrecs des d'on va influir també per millorar els fons del patrimoni tèxtil català. El 1917 va ser nomenat Adjunt tècnic del Museu de Barcelona com a responsable de la secció de teixits; el 1918, va ocupar el càrrec de conservador d'art medieval i modern del Museu de Barcelona; també el 1920, secretari de la Junta de Museus i director del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Un altre aspecte que Rosa Maria Martin va analitzar va ser la seva política d'adquisicions. A banda de l'esmentada col·lecció del seu mestre, va adquirir pels museus de Barcelona el fons de la catedral de la Seu d'Urgell; les col·leccions d'Emili Cabot Rovira (Barcelona, 1854 – 1924), la col·lecció de Lluís Plandiura i Pou (1882-1956) i també peces interessants com el Tern de Sant Valeri i el Tern de la catedral de Lleida.
Va patir la depuració de la dictadura de Primo de Rivera sent separat dels seus càrrecs. Malgrat treballar activament per salvar les col·leccions dels Museus durant la guerra civil, va patir també la repressió franquista i fou processat com a autor del delicte «de auxilio a la rebelión armada» pels articles que havia escrit en defensa del patrimoni i se li aplicà un judici sumaríssim. Fou condemnat a la pena de dotze anys i un dia de reclusió temporal, commutada per la de tres anys de presó menor, imposada el 9 de juliol de 1942. A l'edat de cinquanta-sis anys, era cessat, sense sou, com a funcionari municipal del servei actiu .
↧
[23-03-2014] – Monuments romànics del Bages «Visita de Sant Vicenç de Cardona, la vila medieval i l’església parroquial (Sant Miquel)»
El passat diumenge 23 de març de 2014 es va fer la sortida per visitar els monuments romànics del Bages:
«Visita de Sant Vicenç de Cardona, la vila medieval i l’església parroquial (Sant Miquel)»
↧
↧
[31-03-2014] - Conferència «La imatge perpètua d’un rei ideal. El panteó reial de Santa María da Vitoria, Portugal» a càrrec de la Sra. Begoña Farré
«La imatge perpètua d’un rei ideal. El panteó reial de Santa María da Vitoria, Portugal» a càrrec de la Sra. Begoña Farre, Universidade Nova de Lisboa. L'acte presentat per la presidenta Dra. Francesca Español es va desenvolupar a la sala Pere i Joan Coromines de l'Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona).
↧
[06-04-2014] - V Trobada dels Amics de l'Art Romànic a Vilafranca del Penedès
La trobada va tenir com a centre la ciutat de Vilafranca del Penedès, vila que compta amb un patrimoni medieval important i que es va poder visitar.
D’arquitectura religiosa es va poder visitar la Capella de Sant Joan, fundada per l'orde dels hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem i construïda l'any 1307 sobre un temple anterior romànic del segle XII. També es va poder veure l’església gòtica de l’antic convent dels franciscans sota l’advocació del sant fundador de l’orde. És un sobri edifici gòtic de finals del segle XIII d’un gran valor arquitectònic, artístic i històric, que esdevingué el panteó de nobles il·lustres de Vilafranca i de tot el Penedès. Un tercer edifici visitat va ser la Basílica de Santa Maria, començada a construir en estil gòtic l’any 1285, es va edificar sobre una antiga capella romànica segons consta en una inscripció lapidària en llatí que testimonia quan va ser posada la primera pedra.
Pel que fa a l’arquitectura Civil es van comentar el Palau Babau (1308) (Palau Baltà), Palau Reial (s.XII-XIII) actualment seu del Vinseum, el palau gòtic civil (s. XIV) actualment ocupat per l’Ajuntament de Vilafranca. També cal esmentar el recorregut de la Muralla del segle XIV.
La Trobada va començar a la sala d'actes del Vinseum a les deu del matí, amb unes paraules de benvinguda de Raimon Gusi, Regidor de Cultura, Ramon Arnabat, president de l'Institut d'Estudis Penedesencs, i una breu xerrada introductòria sobre els orígens medievals de Vilafranca del Penedès, que anirà a càrrec de Josep Bosch i Planas, historiador medievalista.
L'activitat central va consistir en una visita medieval itinerant, iniciant-se amb una visita conjunta a la Basílica de Santa Maria i per grups a la resta d’edificis, en acabar de dinar, va tenir lloc la xerrada, sobre com “Reviure el passat a través dels sabors”, a càrrec de la Dra. Maria Soler, professora del Departament de Història Medieval de la Universitat de Barcelona. Seguidament es va visitar el Molí del Foix a càrrec d'Alfred Mauri Marti, arqueòleg i historiador. Aquest edifici és un dels testimonis històrics notables de Santa Margarida i els Monjos pel que representa en relació a l’origen del municipi i en el context de l’activitat cerealista del Penedès i del complex moliner format des d’època medieval a la conca del riu Foix.
Des d’Amics de l’Art Romànic voldríem agrair l’organització de l’acte per part de l'Institut d'Estudis Penedesencs i felicitar-los per l’èxit assolit.
 |
| Acte Inaugural a la sala d'actes del Museu Vinseum [Fotografia: Institut d'Estudis Penedesencs] |
 |
| Un dels grups durant les visites guiades [Fotografia: Institut d'Estudis Penedesencs] |
 |
| Acte central de la trobada [Fotografia: Institut d'Estudis Penedesencs] |
 |
| La pausa per dinar [Fotografia: Institut d'Estudis Penedesencs] |
 |
| La conferència de cloenda [Fotografia: Institut d'Estudis Penedesencs] |
 |
| Fotografia final dels participants [Fotografia: Institut d'Estudis Penedesencs] |
↧
[08-04-2014] - Debats sobre art medieval «Scala Dei. La cartoixa recuperada»
↧
[23-04-2014] - Lliurament del 20è Premi d'AAR a Xènia Granero Villa pel treball «La dansa de Salomé en la pintura catalana del segle XIV. Estudi iconogràfic i apunts estilístics.»
L’Institut d’Estudis Catalans va lliurar, el 22 d’abril, els Premis Sant Jordi 2014, que integren el LXXXIII Cartell de premis i de borses d’estudi de l’IEC. Cent trenta-quatre mil euros que «són una magnífica inversió per a la recerca científica en general i, en especial, per la creació i difusió del llenguatge científic en català», tal com va afirmar el president de l’Institut, Joandomènec Ros, en l’obertura de l’acte. Durant la cerimònia es va presentar, també, el LXXXIV Cartell de premis i de borses d’estudi, corresponent a la convocatòria de l’any vinent.
Un dels premiats d’enguany és Jordi Porta, que ha estat reconegut amb el Premi Catalunya de Sociologia per la seva tasca com a organitzador i impulsor de la sociologia i les ciències socials a Catalunya, així com pel seu lideratge en la Fundació Jaume Bofill, que ha permès la projecció nacional i internacional de la sociologia catalana. Porta va estar l’encarregat de parlar en nom dels premiats. En la seva intervenció, va destacar l’amplitud de temes que abracen el conjunt de premis i borses d’estudi que atorga l’IEC, que reflecteixen «la seva concepció d’expressions de la cultura, analitzades des del rigor i la ciència». D’altra banda, va valorar la connexió de l’acadèmia amb la realitat social del país i la seva capacitat de resposta davant dels temes d’actualitat. En aquest sentit, va fer referència als posicionaments i declaracions institucionals fets per l’IEC en els últims anys, i en va citar alguns com, per exemple, la nota sobre el tancament de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) o la declaració en defensa del model educatiu actual de Catalunya.
Øivind Andersen, president de la Unió Acadèmica Internacional (UAI) ―a què pertany l’IEC des de 1922―, va estar l’encarregat de cloure l’acte. En el seu parlament, Andersen va posar èmfasi en la participació de l’Institut en projectes de recerca internacionals com és el cas del Corpus des Troubadours i en el fet que l’IEC ha format part, històricament, del buró de la UAI.
Els Amics de l’Art Romànic, a proposta d’una ponència integrada per la Dra.Francesca Español i Bertran, el Dr. Joaquim Graupera i Graupera i la Sra.Rosa Maria Martin van acordar atorgar el 20 Premi dels Amics de l’Art Romànic corresponent a l’any 2014 a la senyora Xènia Granero Villa pel treball «La dansa de Salomé en la pintura catalana del segle XIV. Estudi iconogràfic i apunts estilístics.». Aquest premi va ser instituït l’any 1993 i s’ofereix a un treball d’investigació, bibliogràfic o d’assaig sobre art i cultura catalanes referent, en aquest torn, al període gòtic.
Per a més informació: Llista de Premis i Premiats
 |
| Aspecte de la sala en el lliurament de premis [Foto: IEC- Jordi Pareto] |
 |
| Aspecte de la mesa presidencial en el lliurament de premis [Foto: IEC- Jordi Pareto] |
 |
| La senyora Xènia Granero Villa en el moment de rebre el premi d'AAR de mans del president de l’Institut, Joandomènec Ros [Foto: IEC- Jordi Pareto] |
 |
| Tots els premiats del LXXXIII Cartell de premis i de borses d’estudi de l’IEC. [Foto: IEC- Jordi Pareto] |
↧
↧
[23-04-2014] - Es convoca el 21è Premi dels Amics de l’Art Romànic (2015) per a treballs de recerca.
El passat Sant Jordi es va obrir el termini per la presentació de treballs per a la 21a convocatòria del premi dels Amics de l’Art Romànic (2015) per a treballs de recerca.
Aquest premi va ser instituït l’any 1993 i esta dirigit a qualsevol treball d’investigació, bibliogràfic o d’assaig sobre art i cultura catalanes.
S’adjudica en dos torns: 1) període preromànic o romànic; 2) període gòtic. En aquest torn del 2014, és per al període preromànic o romànic.
Condicions:
- El treball ha de tenir una extensió màxima de cinquanta fulls de format ISO A4.
- Poden prendre part en aquesta convocatòria estudiants universitaris i titulats des de l’1 de febrer de 2010.
- No es poden considerar els treballs que hagin estat premiats anteriorment o subvencionats per l’Institut o per una altra institució.
Premi:
- La dotació del premi és de nou-cents euros (900 €). Aquesta quantitat pot estar subjecta a la retenció de l’IRPF.
- Es poden concedir fins a dos accèssits.
- Es podran recollir els treballs no premiats fins al 30 de juny de 2014.
- L’Institut no es compromet a tenir-los a disposició dels autors després d’aquesta data.
- El pagament dels imports dels premis prescriu el dia 30 de juny de 2015.
- Amics de l’Art Romànic publicarà el treball premiat en la revista Lambard. Estudis d’Art Medieval.
Termini d’admissió de candidatures: 2 de desembre de 2014, a les 13 hores
Per a més informació: http://www.iec.cat/Comunicacio_IEC/cartell_premis_iec_2015.pdf
↧
[28-04-2014] - Conferència «La portalada de Ripoll i els seus instruments musicals» a càrrec del Sr. Antoni Madueño
El passat dilluns, 28 d'abril de 2014, a les 19.00 hores va tenir lloc la conferència del cicle El romànic a l’abast: «La portalada de Ripoll i els seus instruments musicals» a càrrec del Sr. Antoni Madueño, musicòleg. El conferenciant ha començat exposant quines són les fonts per al coneixement dels instruments medievals: l'arqueologia (els exemplars que s'han conservat, pocs i en estat fragmentari), la iconografia, les fonts documentals i, amb una certa cautela, la informació que ens proporcionen els actuals instruments folklòrics. Centrant-se en la portalada de Ripoll, ha analitzat els diferents indrets i escenes on apareixen els instruments, concretament als Ancians de l'Apocalipsi, el rei David i els músics, Nabucodonosor i els músics, els músics acompanyant l'Arca de l'Aliança i un pastor tocant el corn del calendari. Amb relació als instruments representats, s'hi reconeix la flauta de Pan, la rota (mig arpa, mig salteri), l'arpa, la fídula o viola, la giga, la campana i el corn.
↧
ACTIVITAT PROGRAMADA
↧